Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües.

El Marc europeu comú de referència per a les llengües és una guia per a l'ensenyament i aprenentatge de les llengües del Consell d'Europa. Inclou una escala per comparar el nivell de competència entre diferents idiomes, assegurant l'equivalència entre els diferents títols oficials impartits per universitats i acadèmies i afavorint la mobilitat dels ciutadans mitjançant un portafoli lingüístic que resumeix el domini de cada idioma. El Consell d'Europa recomana des del 2001 el seu ús als països membres.

Per què és necessari el Marc?

El marc estructura la competència en sis nivells. En cadascun d'ells es tenen en compte les quatre destreses bàsiques: llegir, escoltar, parlar i escriure així com uns mínims coneixements culturals lligats a cada llengua i l'augment progressiu de la fluïdesa i del lèxic per part de l'aprenent. La descripció del que pot fer un parlant en un determinat nivell és orientativa.

• Nivell A1 (nivell inicial): pot comunicar-se a nivell elemental per satisfer les seves necessitats amb fórmules fixes; pot mantenir una conversa senzilla sobre temes personals si l'interlocutor l'ajuda.
• Nivell A2 (nivell bàsic): pot entendre i expressar idees sobre els temes més propers i comunicar-se en un viatge per satisfer les seves necessitats.
• Nivell B1 (nivell llindar): pot desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar la seva opinió sobre qüestions properes.
• Nivell B2 (nivell avançat): pot entendre la majoria de textos i mantenir converses amb fluïdesa sense esforços per part de l'interlocutor.
• Nivell C1 (nivell funcional): pot tenir èxit en gairebé tots els intercanvis comunicatius, entén el doble sentit i el rerefons cultural de l'idioma, pot treballar en la llengua estrangera.
• Nivell C2 (nivell de domini): la seva correcció és semblant a la d'un nadiu mitjà.

Què és el Portafoli Europeu de les llengües (PEL)?

Es tracta d'un document en què els que estan aprenent o han aprés una llengua -ja siga en l'escola o fora de l'escola poden registrar i reflexionar sobre el seu aprenentatge de llengües i experiències culturals.

Llengües i ensenyament a la Unió Europea.

La Unió Europea te als seus dominis una gran quantitat de llengües diferents. Així, te la necessitat de gaudir d’uns sistemes que afavorixquen l’integrament de totes elles. Amb tot, com a punt important cultural, a Espanya també gaudim de diferents llengües. Amb predomini del castellà, però també amb el basc, el català i el gallec. Així, tenim una sèrie de lleis que emparen aquestes llengües dins de l’estat. Gràcies sobre tot als Estatuts d’Autonomia.

Els diferents models que trobem a les comunitats autònomes són:

• Comunitat Valenciana: Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983).
• País Basc: Llei bàsica de Normalització de l'Ús del Basc (novembre, 1982).
• Catalunya: Llei de Normalització Lingüística de Catalunya (juny, 1983) i Llei de Política Lingüística (gener, 1998).
• Galícia: Llei de Normalització Lingüística de Galícia     (juny, 1983).
• Illes Balears: Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears (juny, 1986)
• Navarra: Llei Foral del Basc de Navarra (desembre, 1986) i Decret d'Ús del Basc en les Administracions Públiques de Navarra (2001)” (Etxebarría, 2002:96)

També afegir que trobem dos models legislatius de política lingüística diferents. Aquets són:

• Principi de Personalitat: permet que un individu disposi dels seus drets lingüístics independentment de la zona de l’estat plurilingüe on es trobi.
• Principi de territorialitat: concedeix beneficis públics d’una llengua dins d’una zona ben delimitada d’un estat, però no en la seva totalitat territorial.

Finalment trobem diferents exemples, com el de Bélgica, Suïssa o Finlandia. En els dos primers paisos depenent de la zona els que parlen francés o holandés tenen uns drets lingüístics o uns altres. En canvi, a Finlàndia independentment de la llengua que utilitzen tenen tots els drets garantits a tot el país.

A Espanya tenim un model mixt. Per al castellà utilitzem el principi de personalitat però per al basc, el gallec i el català el de territorialitat. 

Política lingüística.

Tenint en compte que l’escola te el poder d’educar al xiquets i xiquetes des de ven menuts, hem de procurar que tracte totes les llengües possibles ja que, quan més idiomes coneguen els xiquets, més cultura tindran de majors. Però, això succeeix a la nostra comunitat?

Tots som conscients de que no estem en les millors condicions per a afavorir que la nostra llengua, el valencià tire endavant. Dins del sistema educatiu i de la societat es troba molt minoritzada. En part per culpa de:

• Estar instrumentalitzada per part dels partits polítics.
• No tenir mitjans de comunicació que l’utilitzen i ser sols de manera residual.
• A les grans ciutats no s’utilitza quasi.
• Nul·la representació per part dels polítics de les institucions.

Amb tots aquets problemes trobem la creació de l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Intentant canviar de manera dràstica el rumb que el valencià pren a la comunitat. Així, per intentar impulsar l’ús del valencià s’han creat diversos programes a l’àmbit escolar depenent de les necessitats que trobem als centres. Aquets són el PEV, PIP I PIL.

• PEV: Programa d’Ensenyament en Valencià.
• PIP: Programa d’Incorporació Porgressiva.
• PIL: Programa d’Immersió Lingüística.

Així i tot tenim que tindre en compte que es difícil trobar alumnes que tota la seua escolaritzación estiga feta en valencià, fet que demostra que no s’han aplicat be aquestes polítiques lingüístiques. Podem doncs dir que les mesures en quant a política lingüística a la nostra comunitat no han sigut suficients ni han tingut l’efecte desitjat. No han aconseguit incloure el valencià als territoris majoritàriament castellanoparlants ni expandir l’ús a les zones on si te un major predomini.

Models d'educació bilingüe.

Durant les sessions hem tractat els models d'educació bilingüe. Es interessant resumir aquest apartat utilitzant aquets dos quadres explicatius. Així mostrem de manera clara els models així com els diferents programes d'ensenyament del Valencià. El PEV, PIL i PIP. I els models compensatori, de manteniment, d'enriquiment i de recuperació plena.

Multiculturalitat: una perspectiva educativa.

Aquest anàlisi fa referència al que varem tractar dos conceptes molt importants que pareixen el mateix però que no ho són en absolut. La interculuralitat i la multicultiralitat.

Així, atenent al primer concepte direm que es tracta de les relacions que es poden donar lloc entre diferents cultures.

En segon lloc, multiculturalitat es defineix com les diferents cultures que hi ha a una mateixa societat.

Si tenim en compte que busquem la forma de fomentar una educació positiva sense desplaçar cap agent cultural de la societat, podem posar atenció a tres eixos fonamentals a l’escola. El primer seria educar als nens per a viure en contextos heterogenis. A més, crear una cohesió social y també una comunitat unida des de les diverses identitats d’una mateixa societat.

Amb tot, si volem que l’educació siga possible des de tots els punts de les diferents cultures, tenim que intentar fomentar la resta. No fer exclusivament les festes catòliques i dedicar jornades a conèixer les altres cultures que formen part de la nostra societat. Hi ha que tindre en compte que, la diversitat cultural es molt beneficiosa per al conjunt de la societat.

Finalment, deixem unes propostes per a fomentar l’educació intercultural:

• Fer comprendre que la diversitat social i cultural és natural.
• Evidenciar que la diversitat social i cultural és un fet complex i que es un avantatge per a la societat.
• Facilitar la convivència no la problemàtica de identitat.
• Establir un context on les interaccions siguen igualitàries.
• Evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament culturals.
• Educar en el tractament dels conflictes culturals. 

Els mitjans de comunicació.

Per a parlar d’aquest tema ens varem dividir en xicotets grups a l’aula i varem reflexionar sobre que són aquells aspectes que conegam respecte la nostra llengua i els mitjans de comunicació. Trobarem uns punts en comú molt interessant. A més de aprendre amb la prezi aspectes que desconeixiem. Aquets punts serien els següents:

• La gran influència dels mitjans de comunicació
• Les cadenes locals i comarcals s'esforcen per fer difondre la llengua però amb molt poc pressupost.
• Queda un camí molt llarg per a fer televisió valenciana de qualitat.
• Hi ha retransmissions de televisió espanyola en valencià.
• Hi ha moltes complicacions per a posar en marxa RTVV (Ràdio televisió valenciana).

Després varem conèixer el següent:

• Hi han revistes en valencià com: El Temps i Saó.
• Emissores diàries de 30 minuts als informatius  "Aitana".
• Existeix una llei que obliga a emetre el 25% de la programació en valencià, però malauradament aquesta no es compleix.

Amb tot, després d’una posada en comú, varem aplegar a diferents conclusions. Sabem que a la nostra comunitat les cadenes opten per utilitzar el castellà ja que, la nostra emissora pròpia, RTVV, no la tenim operativa. També que les institucions incompleixen el pacte del 25% de la programació en valencià i que, les cadenes de poble per la falta de pressupost no poden oferir una programació de qualitat. Així podem afirmar que no tenim programes en valencià i que, als espais de televisió no tenim representació.

Si trobem emissores de radio en valencià i diaris. Però no amb el suport suficient institucional per a fer el treball correctament.

Normalització i Normativització.

Utilitzant els apunts de les prezis trobem definits els conceptes de Normalització i Normativització. A ells trobem definida la Normalització segons una sèrie de criteris. Aquets són:

• Voluntat política: els governants amb caire democràtic i tolerant necessiten protegir i resguardar el patrimoni cultural que és una llengua, per tant, han de defensar les llengües minoritzades que s'hi troben al seu territori. Perquè una política normalitzadora tinga èxit, els parlants han de ser lleials a la llengua.
• Normativització: és important que els filòlegs facen una normativa de la llengua i elaboren una gramàtica, regles ortogràfiques, etc. Així la llengua es pot difondre als àmbits d'ús cultes.
• Estandarització: aquest registre fa possible la difusió de la llengua, supera les diferències dialectals i tots els parlants s'hi veuen identificats.
• Política lingüística: el govern crea una direcció de política lingüística, que faça una planificació lingüística i la porta a cap.

En quant a la Norvativització de la llengua trobem fundamental l’aparició de la Cosntitució Espanyola on, a l’article 3 vem com reconeix les altres llengües de l’estat. Dotant als estatus d’autonomia de cada comunitat el dret a la legislació de la llengua. A més, reconeix el valor cultural de la diversitat lingüística.

A la nostra comunitat es a l’any 1982 amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana on comença l’oficialitat del valencià. L’article seté es el que marca aquest aspecte. A més, tenim que dir que l’alfabetització comença al curs 1979/1980 amb la introducció del valencià com a assignatura no universitària.