Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües.

El Marc europeu comú de referència per a les llengües és una guia per a l'ensenyament i aprenentatge de les llengües del Consell d'Europa. Inclou una escala per comparar el nivell de competència entre diferents idiomes, assegurant l'equivalència entre els diferents títols oficials impartits per universitats i acadèmies i afavorint la mobilitat dels ciutadans mitjançant un portafoli lingüístic que resumeix el domini de cada idioma. El Consell d'Europa recomana des del 2001 el seu ús als països membres.

Per què és necessari el Marc?

El marc estructura la competència en sis nivells. En cadascun d'ells es tenen en compte les quatre destreses bàsiques: llegir, escoltar, parlar i escriure així com uns mínims coneixements culturals lligats a cada llengua i l'augment progressiu de la fluïdesa i del lèxic per part de l'aprenent. La descripció del que pot fer un parlant en un determinat nivell és orientativa.

• Nivell A1 (nivell inicial): pot comunicar-se a nivell elemental per satisfer les seves necessitats amb fórmules fixes; pot mantenir una conversa senzilla sobre temes personals si l'interlocutor l'ajuda.
• Nivell A2 (nivell bàsic): pot entendre i expressar idees sobre els temes més propers i comunicar-se en un viatge per satisfer les seves necessitats.
• Nivell B1 (nivell llindar): pot desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar la seva opinió sobre qüestions properes.
• Nivell B2 (nivell avançat): pot entendre la majoria de textos i mantenir converses amb fluïdesa sense esforços per part de l'interlocutor.
• Nivell C1 (nivell funcional): pot tenir èxit en gairebé tots els intercanvis comunicatius, entén el doble sentit i el rerefons cultural de l'idioma, pot treballar en la llengua estrangera.
• Nivell C2 (nivell de domini): la seva correcció és semblant a la d'un nadiu mitjà.

Què és el Portafoli Europeu de les llengües (PEL)?

Es tracta d'un document en què els que estan aprenent o han aprés una llengua -ja siga en l'escola o fora de l'escola poden registrar i reflexionar sobre el seu aprenentatge de llengües i experiències culturals.

Llengües i ensenyament a la Unió Europea.

La Unió Europea te als seus dominis una gran quantitat de llengües diferents. Així, te la necessitat de gaudir d’uns sistemes que afavorixquen l’integrament de totes elles. Amb tot, com a punt important cultural, a Espanya també gaudim de diferents llengües. Amb predomini del castellà, però també amb el basc, el català i el gallec. Així, tenim una sèrie de lleis que emparen aquestes llengües dins de l’estat. Gràcies sobre tot als Estatuts d’Autonomia.

Els diferents models que trobem a les comunitats autònomes són:

• Comunitat Valenciana: Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983).
• País Basc: Llei bàsica de Normalització de l'Ús del Basc (novembre, 1982).
• Catalunya: Llei de Normalització Lingüística de Catalunya (juny, 1983) i Llei de Política Lingüística (gener, 1998).
• Galícia: Llei de Normalització Lingüística de Galícia     (juny, 1983).
• Illes Balears: Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears (juny, 1986)
• Navarra: Llei Foral del Basc de Navarra (desembre, 1986) i Decret d'Ús del Basc en les Administracions Públiques de Navarra (2001)” (Etxebarría, 2002:96)

També afegir que trobem dos models legislatius de política lingüística diferents. Aquets són:

• Principi de Personalitat: permet que un individu disposi dels seus drets lingüístics independentment de la zona de l’estat plurilingüe on es trobi.
• Principi de territorialitat: concedeix beneficis públics d’una llengua dins d’una zona ben delimitada d’un estat, però no en la seva totalitat territorial.

Finalment trobem diferents exemples, com el de Bélgica, Suïssa o Finlandia. En els dos primers paisos depenent de la zona els que parlen francés o holandés tenen uns drets lingüístics o uns altres. En canvi, a Finlàndia independentment de la llengua que utilitzen tenen tots els drets garantits a tot el país.

A Espanya tenim un model mixt. Per al castellà utilitzem el principi de personalitat però per al basc, el gallec i el català el de territorialitat.