Llengües i ensenyament a la Unió Europea.

La Unió Europea te als seus dominis una gran quantitat de llengües diferents. Així, te la necessitat de gaudir d’uns sistemes que afavorixquen l’integrament de totes elles. Amb tot, com a punt important cultural, a Espanya també gaudim de diferents llengües. Amb predomini del castellà, però també amb el basc, el català i el gallec. Així, tenim una sèrie de lleis que emparen aquestes llengües dins de l’estat. Gràcies sobre tot als Estatuts d’Autonomia.

Els diferents models que trobem a les comunitats autònomes són:

• Comunitat Valenciana: Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983).
• País Basc: Llei bàsica de Normalització de l'Ús del Basc (novembre, 1982).
• Catalunya: Llei de Normalització Lingüística de Catalunya (juny, 1983) i Llei de Política Lingüística (gener, 1998).
• Galícia: Llei de Normalització Lingüística de Galícia     (juny, 1983).
• Illes Balears: Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears (juny, 1986)
• Navarra: Llei Foral del Basc de Navarra (desembre, 1986) i Decret d'Ús del Basc en les Administracions Públiques de Navarra (2001)” (Etxebarría, 2002:96)

També afegir que trobem dos models legislatius de política lingüística diferents. Aquets són:

• Principi de Personalitat: permet que un individu disposi dels seus drets lingüístics independentment de la zona de l’estat plurilingüe on es trobi.
• Principi de territorialitat: concedeix beneficis públics d’una llengua dins d’una zona ben delimitada d’un estat, però no en la seva totalitat territorial.

Finalment trobem diferents exemples, com el de Bélgica, Suïssa o Finlandia. En els dos primers paisos depenent de la zona els que parlen francés o holandés tenen uns drets lingüístics o uns altres. En canvi, a Finlàndia independentment de la llengua que utilitzen tenen tots els drets garantits a tot el país.

A Espanya tenim un model mixt. Per al castellà utilitzem el principi de personalitat però per al basc, el gallec i el català el de territorialitat.