Política lingüística.

Tenint en compte que l’escola te el poder d’educar al xiquets i xiquetes des de ven menuts, hem de procurar que tracte totes les llengües possibles ja que, quan més idiomes coneguen els xiquets, més cultura tindran de majors. Però, això succeeix a la nostra comunitat?

Tots som conscients de que no estem en les millors condicions per a afavorir que la nostra llengua, el valencià tire endavant. Dins del sistema educatiu i de la societat es troba molt minoritzada. En part per culpa de:

• Estar instrumentalitzada per part dels partits polítics.
• No tenir mitjans de comunicació que l’utilitzen i ser sols de manera residual.
• A les grans ciutats no s’utilitza quasi.
• Nul·la representació per part dels polítics de les institucions.

Amb tots aquets problemes trobem la creació de l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Intentant canviar de manera dràstica el rumb que el valencià pren a la comunitat. Així, per intentar impulsar l’ús del valencià s’han creat diversos programes a l’àmbit escolar depenent de les necessitats que trobem als centres. Aquets són el PEV, PIP I PIL.

• PEV: Programa d’Ensenyament en Valencià.
• PIP: Programa d’Incorporació Porgressiva.
• PIL: Programa d’Immersió Lingüística.

Així i tot tenim que tindre en compte que es difícil trobar alumnes que tota la seua escolaritzación estiga feta en valencià, fet que demostra que no s’han aplicat be aquestes polítiques lingüístiques. Podem doncs dir que les mesures en quant a política lingüística a la nostra comunitat no han sigut suficients ni han tingut l’efecte desitjat. No han aconseguit incloure el valencià als territoris majoritàriament castellanoparlants ni expandir l’ús a les zones on si te un major predomini.