Política lingüística.

Tenint en compte que l’escola te el poder d’educar al xiquets i xiquetes des de ven menuts, hem de procurar que tracte totes les llengües possibles ja que, quan més idiomes coneguen els xiquets, més cultura tindran de majors. Però, això succeeix a la nostra comunitat?

Tots som conscients de que no estem en les millors condicions per a afavorir que la nostra llengua, el valencià tire endavant. Dins del sistema educatiu i de la societat es troba molt minoritzada. En part per culpa de:

• Estar instrumentalitzada per part dels partits polítics.
• No tenir mitjans de comunicació que l’utilitzen i ser sols de manera residual.
• A les grans ciutats no s’utilitza quasi.
• Nul·la representació per part dels polítics de les institucions.

Amb tots aquets problemes trobem la creació de l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Intentant canviar de manera dràstica el rumb que el valencià pren a la comunitat. Així, per intentar impulsar l’ús del valencià s’han creat diversos programes a l’àmbit escolar depenent de les necessitats que trobem als centres. Aquets són el PEV, PIP I PIL.

• PEV: Programa d’Ensenyament en Valencià.
• PIP: Programa d’Incorporació Porgressiva.
• PIL: Programa d’Immersió Lingüística.

Així i tot tenim que tindre en compte que es difícil trobar alumnes que tota la seua escolaritzación estiga feta en valencià, fet que demostra que no s’han aplicat be aquestes polítiques lingüístiques. Podem doncs dir que les mesures en quant a política lingüística a la nostra comunitat no han sigut suficients ni han tingut l’efecte desitjat. No han aconseguit incloure el valencià als territoris majoritàriament castellanoparlants ni expandir l’ús a les zones on si te un major predomini.

Models d'educació bilingüe.

Durant les sessions hem tractat els models d'educació bilingüe. Es interessant resumir aquest apartat utilitzant aquets dos quadres explicatius. Així mostrem de manera clara els models així com els diferents programes d'ensenyament del Valencià. El PEV, PIL i PIP. I els models compensatori, de manteniment, d'enriquiment i de recuperació plena.

Multiculturalitat: una perspectiva educativa.

Aquest anàlisi fa referència al que varem tractar dos conceptes molt importants que pareixen el mateix però que no ho són en absolut. La interculuralitat i la multicultiralitat.

Així, atenent al primer concepte direm que es tracta de les relacions que es poden donar lloc entre diferents cultures.

En segon lloc, multiculturalitat es defineix com les diferents cultures que hi ha a una mateixa societat.

Si tenim en compte que busquem la forma de fomentar una educació positiva sense desplaçar cap agent cultural de la societat, podem posar atenció a tres eixos fonamentals a l’escola. El primer seria educar als nens per a viure en contextos heterogenis. A més, crear una cohesió social y també una comunitat unida des de les diverses identitats d’una mateixa societat.

Amb tot, si volem que l’educació siga possible des de tots els punts de les diferents cultures, tenim que intentar fomentar la resta. No fer exclusivament les festes catòliques i dedicar jornades a conèixer les altres cultures que formen part de la nostra societat. Hi ha que tindre en compte que, la diversitat cultural es molt beneficiosa per al conjunt de la societat.

Finalment, deixem unes propostes per a fomentar l’educació intercultural:

• Fer comprendre que la diversitat social i cultural és natural.
• Evidenciar que la diversitat social i cultural és un fet complex i que es un avantatge per a la societat.
• Facilitar la convivència no la problemàtica de identitat.
• Establir un context on les interaccions siguen igualitàries.
• Evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament culturals.
• Educar en el tractament dels conflictes culturals. 

Els mitjans de comunicació.

Per a parlar d’aquest tema ens varem dividir en xicotets grups a l’aula i varem reflexionar sobre que són aquells aspectes que conegam respecte la nostra llengua i els mitjans de comunicació. Trobarem uns punts en comú molt interessant. A més de aprendre amb la prezi aspectes que desconeixiem. Aquets punts serien els següents:

• La gran influència dels mitjans de comunicació
• Les cadenes locals i comarcals s'esforcen per fer difondre la llengua però amb molt poc pressupost.
• Queda un camí molt llarg per a fer televisió valenciana de qualitat.
• Hi ha retransmissions de televisió espanyola en valencià.
• Hi ha moltes complicacions per a posar en marxa RTVV (Ràdio televisió valenciana).

Després varem conèixer el següent:

• Hi han revistes en valencià com: El Temps i Saó.
• Emissores diàries de 30 minuts als informatius  "Aitana".
• Existeix una llei que obliga a emetre el 25% de la programació en valencià, però malauradament aquesta no es compleix.

Amb tot, després d’una posada en comú, varem aplegar a diferents conclusions. Sabem que a la nostra comunitat les cadenes opten per utilitzar el castellà ja que, la nostra emissora pròpia, RTVV, no la tenim operativa. També que les institucions incompleixen el pacte del 25% de la programació en valencià i que, les cadenes de poble per la falta de pressupost no poden oferir una programació de qualitat. Així podem afirmar que no tenim programes en valencià i que, als espais de televisió no tenim representació.

Si trobem emissores de radio en valencià i diaris. Però no amb el suport suficient institucional per a fer el treball correctament.

Normalització i Normativització.

Utilitzant els apunts de les prezis trobem definits els conceptes de Normalització i Normativització. A ells trobem definida la Normalització segons una sèrie de criteris. Aquets són:

• Voluntat política: els governants amb caire democràtic i tolerant necessiten protegir i resguardar el patrimoni cultural que és una llengua, per tant, han de defensar les llengües minoritzades que s'hi troben al seu territori. Perquè una política normalitzadora tinga èxit, els parlants han de ser lleials a la llengua.
• Normativització: és important que els filòlegs facen una normativa de la llengua i elaboren una gramàtica, regles ortogràfiques, etc. Així la llengua es pot difondre als àmbits d'ús cultes.
• Estandarització: aquest registre fa possible la difusió de la llengua, supera les diferències dialectals i tots els parlants s'hi veuen identificats.
• Política lingüística: el govern crea una direcció de política lingüística, que faça una planificació lingüística i la porta a cap.

En quant a la Norvativització de la llengua trobem fundamental l’aparició de la Cosntitució Espanyola on, a l’article 3 vem com reconeix les altres llengües de l’estat. Dotant als estatus d’autonomia de cada comunitat el dret a la legislació de la llengua. A més, reconeix el valor cultural de la diversitat lingüística.

A la nostra comunitat es a l’any 1982 amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana on comença l’oficialitat del valencià. L’article seté es el que marca aquest aspecte. A més, tenim que dir que l’alfabetització comença al curs 1979/1980 amb la introducció del valencià com a assignatura no universitària.