Opinió personal.

JA ERA HORA!

Sempre he pensat realment que la nostra comunitat era especial. Distinta a les altres. Amb personalitat pròpia. Amb idees que ens allunyaven de la resta. Tinc vint-i-un anys. Rita portava vint-i-quatre d'alcaldessa de la nostra volguda València. I el PP altres tants a la presidència de la Generalitat. Fins ahir. Gràcies.

I si, hem sent orgullosíssim del que vaig viure. Per a ser els primers dos vots que utilitze a la meua vida (les europees no son més que una bovada), no podria estar més content. I es que veure tanta felicitat als ulls dels que sí estimem València (i el valencià) no te preu. Sempre serà especial.

Gràcies a la brega de Mònica Oltra. No he vist mai una oposició així. Que haguera passat sense Rita Leaks? No ens equivoquem. Ximo Puig no és el guanyador. És Compromís. És “Podemos”. No es la victòria a València. Es la victòria de València. Dels valencians de cor.

I a Espanya? Que dir d'Ada Colau? I de Carmena? Senyores i senyors. Agafen força i aire que, al novembre, tenim la segona part del partit. Hem aconseguit la remuntada avanç de la mitja part (i menys mal). Ara toca sentenciar.

Com deien anit a tota València. Rita Barberà ves a fer la mà! I com deia Estellés (perdoneu no citar-lo amb les APA) “Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”. Enhorabona a tots i totes. I gràcies.

LA NOSTRA CLASSE

La veritat es que des de que varem començar el curs es notava el bon ambient que com a grup teniem. Molts ja ens coneixiem d'anys anteriors a la universitat. Per no dir que tots, més o menys, teniem algú en comú. A aquesta assignatura no havíem tingut la possibilitat de mostrar la predisposició que tenim. Fins els dies de les exposicions. 

He de confessar que no esperava jocs tan divertits. Una vegada més he comprovat la imaginació que tenim i que de segur que el dia de demà ens serà molt però que molt útil per a la docència.

També tinc que dir que la participació que varem obtenir per par de Cristian, Paula i Adrià en el nostre joc de doblatge ens va ser crucial per a que el resultat de l'exposició fora tan satisfactori. A més reconèixer que si no fora per ells, la resta de intervencions als jocs dels companys hagueren sigut, sense cap mena de dubte, pitjors.

Ens ho vam passar molt be amb els duels de preguntes entre equips, així com representant les peces teatrals que ens proposaven altres grups. Els grups que varen portat tant de material per a les seus exposicions també són dignes de menció. Enhorabona pels treballs realitzats i per fer-ho d'una manera tan agradable per a tots.

"RAYUELA"

Sé que no te res a veure amb el valencià, que es originalment el que ens importa a aquest bloc, però crec que és interessant deixar aquests paràgrafs. 

Fa ja quasi quatre anys que vaig deixar el meu institut. De primer de la ESO fins a les proves d'accés a  la universitat. Vaig deixar infinitat de records. La gran majoria bons. També dolents clar. Però amb el pas del temps han desaparegut de la meua ment. 

Ara es la meua germana la que continua amb el camí que jo vaig deixar al IES La Vereda de la Pobla. Un camí amb corbes però amb èxit. Allí ara, els alumnes de filosofia tenen una revista prou interessant. La veritat es que feia falta un impuls del departament. Mai es tard. Ací vos deixe l'enllaç per a que li pegueu una mirada. Revista Rayuela.

Tornant a la llengua valenciana i al IES La Vereda, que es el que ens interessa, guarde un excel·lent record de dos professors particularment. Ivan Carbonell i Juli Alandes. El primer, tutor meu a primer de batxillerat i professor de valencià. Sense cap mena de dubte, el que hem va donar les ganes de dedicar-me a la docència. El segon, professor d'història de l'art contemporani al meu últim curs. Vos preguntareu el motiu de nombrar els seus noms. En primer lloc, deixar clar que, el dia de demà, firmaria on fora per a ser un professor com ells. Però el que importa sobretot. Són dos escriptors d'èxit de les lletres valencianes.

Els dos són guanyadors de molts premis de literatura. Entre ells, el prestigiós Enric Valor. Molts són els llibres que tenen publicats. No vaig a posar-vos la llista per ací, es troba fàcilment a internet. El que si us diré és que, per a mi, es un honor haver tingut l'oportunitat de rebre lliçons de persones tan grans que no deixen de ser normals. De tindre els seus llibres dedicats sense la necessitat de fer hores i hores de cola a la fira del llibre. I de poder veure la meua biblioteca personal i trobar llibres seus al costat de Quim Monzó, Estellés o la gran Rodoreda.

Així que ja sabeu. Si voleu llegir llibres de qualitat i en valencià, teclegeu els seus noms a Google. De segur que no us decepcionaran.

ÉS EL VALENCIÀ UNA LLENGUA DIFERENT?

Fa uns dies vaig trobar per Twitter 140 caràcters que un individu (no hi ha cap altra manera de identificar-lo) va escriure preocupat. Una persona jove. No més de 25 anys. El sorprenent es que afirmava, sense cap mena de remordiment, que teniem que votar al PP per a evitar convertir la nostra comunitat autònoma en un annex de Catalunya. Tot açò, es clar, escrit en castellà. I no precisament en un perfecte castellà. 

Després de evitar contestar-li vaig reflexionar. I es que, tantes diferències hi ha entre el valencià i el català? Personalment no he sigut mai un defensor acèrrim de la diferenciació lingüística. Ara be, tampoc ho he sigut a l'hora de englobar-ho tot dins del mateix sac.

Això si, com a usuari orgullós de tindre el valencià com a llengua que vaig aprendre des del bressol crec que tot el que siga ajudar a expandir l'ús de la llengua es positiu. És una llàstima tindre que apropar-se a Catalunya per a trobar una defensa de la llengua perquè ací les institucions passen olímpicament de tot? Totalment d'acord.