Normalització i Normativització.

Utilitzant els apunts de les prezis trobem definits els conceptes de Normalització i Normativització. A ells trobem definida la Normalització segons una sèrie de criteris. Aquets són:

• Voluntat política: els governants amb caire democràtic i tolerant necessiten protegir i resguardar el patrimoni cultural que és una llengua, per tant, han de defensar les llengües minoritzades que s'hi troben al seu territori. Perquè una política normalitzadora tinga èxit, els parlants han de ser lleials a la llengua.
• Normativització: és important que els filòlegs facen una normativa de la llengua i elaboren una gramàtica, regles ortogràfiques, etc. Així la llengua es pot difondre als àmbits d'ús cultes.
• Estandarització: aquest registre fa possible la difusió de la llengua, supera les diferències dialectals i tots els parlants s'hi veuen identificats.
• Política lingüística: el govern crea una direcció de política lingüística, que faça una planificació lingüística i la porta a cap.

En quant a la Norvativització de la llengua trobem fundamental l’aparició de la Cosntitució Espanyola on, a l’article 3 vem com reconeix les altres llengües de l’estat. Dotant als estatus d’autonomia de cada comunitat el dret a la legislació de la llengua. A més, reconeix el valor cultural de la diversitat lingüística.

A la nostra comunitat es a l’any 1982 amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana on comença l’oficialitat del valencià. L’article seté es el que marca aquest aspecte. A més, tenim que dir que l’alfabetització comença al curs 1979/1980 amb la introducció del valencià com a assignatura no universitària.