Els mitjans de comunicació.

Per a parlar d’aquest tema ens varem dividir en xicotets grups a l’aula i varem reflexionar sobre que són aquells aspectes que conegam respecte la nostra llengua i els mitjans de comunicació. Trobarem uns punts en comú molt interessant. A més de aprendre amb la prezi aspectes que desconeixiem. Aquets punts serien els següents:

• La gran influència dels mitjans de comunicació
• Les cadenes locals i comarcals s'esforcen per fer difondre la llengua però amb molt poc pressupost.
• Queda un camí molt llarg per a fer televisió valenciana de qualitat.
• Hi ha retransmissions de televisió espanyola en valencià.
• Hi ha moltes complicacions per a posar en marxa RTVV (Ràdio televisió valenciana).

Després varem conèixer el següent:

• Hi han revistes en valencià com: El Temps i Saó.
• Emissores diàries de 30 minuts als informatius  "Aitana".
• Existeix una llei que obliga a emetre el 25% de la programació en valencià, però malauradament aquesta no es compleix.

Amb tot, després d’una posada en comú, varem aplegar a diferents conclusions. Sabem que a la nostra comunitat les cadenes opten per utilitzar el castellà ja que, la nostra emissora pròpia, RTVV, no la tenim operativa. També que les institucions incompleixen el pacte del 25% de la programació en valencià i que, les cadenes de poble per la falta de pressupost no poden oferir una programació de qualitat. Així podem afirmar que no tenim programes en valencià i que, als espais de televisió no tenim representació.

Si trobem emissores de radio en valencià i diaris. Però no amb el suport suficient institucional per a fer el treball correctament.

Normalització i Normativització.

Utilitzant els apunts de les prezis trobem definits els conceptes de Normalització i Normativització. A ells trobem definida la Normalització segons una sèrie de criteris. Aquets són:

• Voluntat política: els governants amb caire democràtic i tolerant necessiten protegir i resguardar el patrimoni cultural que és una llengua, per tant, han de defensar les llengües minoritzades que s'hi troben al seu territori. Perquè una política normalitzadora tinga èxit, els parlants han de ser lleials a la llengua.
• Normativització: és important que els filòlegs facen una normativa de la llengua i elaboren una gramàtica, regles ortogràfiques, etc. Així la llengua es pot difondre als àmbits d'ús cultes.
• Estandarització: aquest registre fa possible la difusió de la llengua, supera les diferències dialectals i tots els parlants s'hi veuen identificats.
• Política lingüística: el govern crea una direcció de política lingüística, que faça una planificació lingüística i la porta a cap.

En quant a la Norvativització de la llengua trobem fundamental l’aparició de la Cosntitució Espanyola on, a l’article 3 vem com reconeix les altres llengües de l’estat. Dotant als estatus d’autonomia de cada comunitat el dret a la legislació de la llengua. A més, reconeix el valor cultural de la diversitat lingüística.

A la nostra comunitat es a l’any 1982 amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana on comença l’oficialitat del valencià. L’article seté es el que marca aquest aspecte. A més, tenim que dir que l’alfabetització comença al curs 1979/1980 amb la introducció del valencià com a assignatura no universitària.

Sempre hi ha una primera vegada per a tot!

ANEM A COMENÇAR D'UNA FORMA ORIGINAL.

Falles 2014